Tot just ahir, va fer un any da primera entrada en aquest bloc. I el primer que em passa pel cap és que m'agradaria poder haver-hi dedicat més temps, però de vegades el propi temps, la manca d'idees o la saturació de pensaments i esdeveniments han fet més dificultós aquest exercici.
Hem deixat enrere un any dur, culturalment parlant, a les terres lleidatanes i l'horitzó que es dibuixa pels propers dies diuen que no serà molt millor però tot i això jo prefereixo quedar-me amb els bons moments, que els dolents ja vénen sols.
De les nits de concert, de nassos, de celebracions d'aniversaris, de retrobaments esperats amb candeletes, de reconeixements i premis o simplement de converses còmplices, mirades atentes o d'aplaudiments sincers en faig el meu escut.
Les absències i els projectes que no han estat allò que esperàvem, hi han estat i hi seran, a vegades amb un pes massa important però cal recordar que mai es tanca una porta sense obrir-se una finestra.
Jo, obriré totes les finestres perquè comenci a entrar tota la llum i l'energia per fer que aquest any pugui ser millor que el que hem deixat enrere. Cal resistir un temps més davant les inclemències. Valdrà la pena. No ho dubteu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada