Aquests dies he redescobert les dues cares de la moneda... D'aquells projectes que es dibuixen sotamà, que es perfilen cuidadosament i que quan el dibuix es gairebé a punt, tot esdevé una taca en un paper... energies malgastades o potser no, errors per aprendre en el camí...
M'ha sorprès gratament com músics d'aquesta ciutat es deixen enredar per causes desdibuixades però amb ganes d'esclatar amb la llum del dia. De com amics, de fora del nostre petit món, les arts en viu, s'apunten al carro, sense saber que el treball per molt ordenat que vulguem que sigui, sempre acaba sent un caos per viure aquelles hores contrarellotge que ens donen aquella pujada d'endorfines quan tot acaba bé...però no tot no sempre tot acaba bé... i avui el blog va d'això, dels projectes d'aquesta ciutat que acaben a les portes del forn per acabar de coure's ...
Projectes que d'aquí un temps ningú recordarà com van començar, o potser si, davant d'aquella cervesa o tassa de cafè en una conversa que va passar de ser d'allò més intrascendent a ser un moment de màgia, d'aquells que, tan sols per un instant t'erissen la pell i t'arranquen un somriure.
L'altra cara d'aquesta moneda, és la d'algú que pensa contràriament a mi, i que segurament quan llegeixi aquestes línies creurà que em contradic a mi mateixa, potser és la copa de vi que m'acomapnya mentre escric aquestes línies, potser és que intento mirar el prisma per tots cantons.
La visió contrària és d'un músic, que lluny de la meua visió, la de gestora, productora, promotora, dieu-li com vulgueu, mira fredament el fets, o almenys ho intenta. Sabent que els errors podien tenir solució. Acostumada a tallar ales, abans d'emprendre un vol on les turbulències es poden preveure incertes.
La meua feina, no sempre és aquesta, simplement és ajudar a redreçar el camí quan cal, mirant endins i enfora tantes vegades com sigui necessari per a que tot pugui arribar a tenir la forma desitjada.
I potser és hora de recollir, en uns dies, les cendres de projectes, que segurament replantejats, des d'una altra visió, poden tornar a recuperar el propòsit original, recordant que cadascú té el seu lloc i que la feina que fem els gestors, no vol, ni molt menys, prendre protagonisme ni importància, tan sols som una eina per vehicular totes aquelles idees que us ronden pel cap perquè tard o d'hora es puguin fer realitat sobre d'un escenari...
Però per això cal que ens deixeu compartir les vostres il·lusions...
