De trasllat!!

Benvongults amics i amigues, bestioles i feres,
Ara ja si, us comunico que el blog es trasllada a wordpress.
L'adreça serà http://conversesdantares.wordpress.com/
Així que res, en breu notícies des d'allà!!


Marta

De present i futur.. canvi d'actituds

La banda sonora d'aquest post avui, és l'últim disc de l'Ismael Serrano. Molts pensareu que és molt monyes però de tant en tant té aquelles paraules per mirar la vida amb aquell punt de reflexió i de poesia que de vegades oblidem.

Avui m'agradaria fer-vos una juguesca, em donaré per contenta si un de vosaltres ho aconsegueix, ja sé que sóc tossuda, però crec que el canvi ha de venir des de nosaltres mateixos i cada cop estic més cansada D'actituds derrotistes, gent de la cultura inclosos.

Diuen que per adquirir un hàbit, has de repetir una conducta durant mínim set dies consecutius.

Jo us demano, músics, actors, creadors, gestors, programadors, tècnics i altres bèsties culturals que cada cop que durant la següent setmana que us preguntin sobre el present i futur de la cultura en comptes de dir: és que ara ja no tenim bla, bla, bla.... i no podrem fer res diguem ara tenim això (per poc que sigui) i intentarem millorar el que tenim.

Us demano una cosa tan simple com deixar de mirar enrere i queixar-nos en el present, per mirar el present i parlar de futur, un futur que és una pàgina en blanc perquè hem de re-aprendre tot allò que hem après.

Si tots deixem de pensar en el que teníem i pensem en el que tenim i treballem per i en això encara que no ho sembli poc a poc el camí s'anirà obrint davant nostre.

La solució ha de venir de nosaltres començant a caminar sense tenir en compte economies, polítiques i altres que ens puguin desviar dels nostres objectius.

Se'ns ha de jutjar pel que som ara, i per les nostres accions de present, no per un passat millor o pitjor que ni tornarà ni ens ajudarà re-dibuixar el futur.

Per això intentem-ho, no tenim res a perdre, tantes vegades com faci falta, possiblement no trobarem el camí adequat a la primera, però si a la segona o a la tercera.

Penseu que de tot plegat, en el nostre futur, ens en podrem riure, com aquell qui, en la distància, riu de si mateix al no veure que la solució era davant nostre i no la vam saber veure a l'instant.

Territori creatiu: Quan el mal (no només) ve d’Almansa, a tots alcanç...

Territori creatiu: Quan el mal (no només) ve d’Almansa, a tots alcanç...: Per Margarida Troguet i Taull @mtroguettaull LES ARTS DE CARRER EN TEMPS DE CRISI Taula de polítiques culturals FiraTàrrega 24.04...

Teatre Municipal de l'Escorxador: El perquè de les Bones Pràctiques

Teatre Municipal de l'Escorxador: El perquè de les Bones Pràctiques: Divendres, 30 de març de 2012 a les 19 h, Sala 2 L'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i l' Associació Professsionals de la Gestió Cultural de Catalunya.

Tot i el que ens expliquen, Lleida es mou

Caminando se hace el camino o això diuen i sembla que poc a poc sorgeixen noves propostes en les terres lleidatanes, que tot i ser conscients de la situació actual han decidit que pot ser no hi millor moment que l'actual per esclatar.
És el cantó ple del got que potser buidarem amb una rapidesa imminent o potser podrem mantenir-lo o inclús seguir-lo emplenant. Avui us parlaré de tres propostes, que tenen trets tan iguals com diferents però un nexe en comú, no deixar engolir-se per la realitat que ens envolta.
Per començar un parlaré de les comissions territorials que ha promogut des de fa pocs mesos l'APGCC (Associació de Professionals de la Gestió Cultural a Catalunya) amb l'objectiu apropar i dinamitzar el nostre territori. Un experiment que aviat veurà la seva primera activitat, l'últim divendres d'aquest mes esperant crear un punt de trobada pels professionals de Ponent.
La segona, és la okupació de l'antiga sala Europa, cafè del teatre i més recentment el pub Next Bar de la ciutat de Lleida per part del mateix grup de joves que han ocupat els baixos d'aquest edifici creant un casal de joves obert a tota la ciutat. Fora de consideracions polítiques, classistes i morals, és un intent per donar un nou espai cultural autogestionat pels mateixos usuaris. Un model no exempt de polèmiques, però que reflexa una part de la societat que vol i necessita canvis i que s'atreveix a dur-los a terme.
La última de les novetats és la creació del Centre d'estudis Comarcals del Segrià. A grans trets un IEI (Institut d'Estudis Ilerdencs) a nivell comarcal, és a dir, un espai per la investigació i promoció de ciència, cultura, patrimoni de la nostra comarca.
Per què parlo d'aquestes iniciatives, doncs primer de tot perquè a més de donar un nou alè d'aire al sector cultural i social, són iniciatives valentes i privades, que es fan i faran amb la voluntat de moltíssima gent que vol fer un pas endavant sense demanar res més a canvi.
El reflex que encara que ens diguin el contrari sempre hi ha una escletxa de llum petita, però la justa i necessària per no deixar de banda allò que ens va fer arribar fins a on som per molt maldades que vinguin.
A petites passes lentes però fermes hem de ser capaços de fer els nostres nous camins que ens portaran tard o d'hora als nostres objectius.
No ho seguiu dubtant, hem de seguir fent camí, entre tots, si ens creiem tot allò que ens expliquen, no tindrem futur, i en tenim, i molt.

ARTSENSEPAPERS: Un debat més

ARTSENSEPAPERS: Un debat més: Cada dia que ens trobem passen coses màgiques. Ahir, per a mi, va ser , a banda del sumatori de grips i d'altres despropòsits físics del per...

ARTSENSEPAPERS: Crònica del 5è debat: la Ciutadania Creativa

ARTSENSEPAPERS: Crònica del 5è debat: la Ciutadania Creativa: Aquest debat es va caracteritzar per l’assistència de molta joventut, que són un reflex de l’estudiantat de batxillerat artístic i que van v...

Repensant en positiu

Cultura i economia, cultura i indústries, cultura i empresa, cultura sense economia, cultura sense indústries, cultura sense empreses...
Amb aquesta petita comparació pretenc reflexar un dels fils que s'ha anat sorgint en els Escorxadebats en els que participo, més enllà de la qüestió de la "urgència" cal que ens plantegem que queda en el fons del sac.
En un cantó del ring hi tenim els que defensem els binomis  cultura i .... , a l'altra banda tenim els qui defensen la cultura sense... com un animal en perill d'extinció tan pur i tan singular que cal tractar-lo quelcom diferent de la resta.
Evidentment, en aquest moment estic dibuixant els dos extrems del xiclet de maduixa, menta o del sabor que més us agradi que és la cultura, i com tot, el xiclet si s'estira massa, es trenca i els extrems encara que necessaris, no són bons.
En els darrers temps la cultura ha evolucionat molt ràpidament i ha passat de ser allò que coïem en una cuina lentament on l'olla feia xup-xup i ens demanava paciència per poder tastar els resultats d'aquelles flaires a un fast food que ha d'adaptar-se continúament.
Des del meu cantó del ring on crec que tot suma, crec que la cultura és i ha de ser economia, empresa, indústria..., i que no és dolent perquè tot allò que suma no fa més que enriquir i obrir nous ventalls de possibilitats.
Evidentment, tot té els seus riscos, i obrint el ventall un dia cremarem guisat o ens sortirà salat o massa espès però també podem fer-lo més gustós amb textures noves i olors més fines.
El camí és això fer dues passes endavant i mitja endarrere. I en un món tan global com local no podem evitar un mimetització dels sectors.
Tenim un futur on tot és possible i tot està per fer, cal deixar enrere doncs, tot i que costi, pors i recels  i treure la cultura d'aquesta campana de vidre, on alguns creuen que està protegida de la voràgine dels temps que vivim perquè no es quedi com un reducte ranci en un museu que sol ens podrà explicar el passat.
La cultura ha de poder explicar el nostre passat, el nostre present i ser capaç de dibuixar el nostre futur. Tancada en una campana de vidre no ho podrà fer.
Cal esforços de tots els costats, artistes, creadors, gestors, productors i entitats públiques i privades. Faran falta polítiques i accions valentes (com assenyalava en Toni Gonzàlez en el seu bloc) i però sobretot hem de tenir ganes de fer passes endavant sense mirar enrere constantment, creien sense dubtes que el futur que ens espera, si caminem tots plegats endavant, pot ser impressionant.

Primer aniversari

Tot just ahir, va fer un any da primera entrada en aquest bloc. I el primer que em passa pel cap és que m'agradaria poder haver-hi dedicat més temps, però de vegades el propi temps, la manca d'idees o la saturació de pensaments i esdeveniments han fet més dificultós aquest exercici.
Hem deixat enrere un any dur, culturalment parlant, a les terres lleidatanes i  l'horitzó que es dibuixa pels propers dies diuen que no serà molt millor però tot i això jo prefereixo quedar-me amb els bons moments, que els dolents ja vénen sols.
De les nits de concert, de nassos, de celebracions d'aniversaris, de retrobaments esperats amb candeletes, de reconeixements i premis o simplement de converses còmplices, mirades atentes o d'aplaudiments sincers en faig el meu escut.
Les absències i els projectes que no han estat allò que esperàvem, hi han estat i hi seran, a vegades amb un pes massa important però  cal recordar que mai es tanca una porta sense obrir-se una finestra.
Jo, obriré totes les finestres perquè comenci a entrar tota la llum i l'energia per fer que aquest any pugui ser millor que el que hem deixat enrere. Cal resistir un temps més davant les inclemències. Valdrà la pena. No ho dubteu.

Els públics de la cultura: Revisión del Plan General del Teatro

Els públics de la cultura: Revisión del Plan General del Teatro: Revisión del Plan General del Teatro (2011) Os acercamos la reciente Revisión del Plan General del Teatro sistematizada por Jaume Colomer ...

Els públics de la cultura: El màrqueting i la cerca de nous públics en arts e...

Els públics de la cultura: El màrqueting i la cerca de nous públics en arts e...: Taller sobre màrqueting i públics de la ODA (14/12/2011)   Us facilitem la consulta i descàrrega de la presentació usada per Jaume Colomer ...