diumenge, 7 d’agost del 2011
Els públics de la cultura: Video de la ponencia de Jaume Colomer: "Los públic...
Els públics de la cultura: Video de la ponencia de Jaume Colomer: "Los públic...: "Video de la ponencia de Jaume Colomer, 'Los públicos de la Cultura', en el V Seminario Internacional del Observatorio Cultural del Proyecto ..."
dilluns, 1 d’agost del 2011
L'oest de Catalunya...
Sempre que torno de la capital de fer un curs de formació cultural, em quedo amb la sensació que molts d'ells no coneixen Ponent, que a l'oest de Catalunya com diria el Pardal encara es couen les coses d'una manera diferent, i resulta que encara diferent, no ho fem tant malament. Deu ser l'esperit de supervivència del far west català...
M'agrada anar a Barcelona per conèixer diferents tipus de bestioles, en aquest cas musicals, que emergeixen per la ciutat i les seves rodalies. Veure les variants urbanites de músic que vec i conec cada dia té la seva gràcia, especialment, si com jo, et permets el luxe de mirar-t'ho des de diferents angles.
Aprendre... com sempre, he après més observant que dels powerpoints. Cristina, si ho llegeixes, no et sentis malament... Al cap d'una estona tanta pantalleta es fa avorrida. El meu cap sempre acaba engolint les converses silencioses que hi ha enmig de la classe que destilen els lligams entre músics que sense saber-ho han connectat per uns instants, trobant l'acord dissonant.
És també quan torno, que m'envaeix una estranya melangia d'una ciutat que m'atrapa però sabent que la terra i la manera de fer de Ponent, (rarets ho som...per essència) té aquell punt d'amor-odi que ni contigo ni sin tí. Aquella convivència estranya de gran família, on tots sabem el paper que juguem davant una aparent harmonia.
I si, Barcelona, està bé, per anar-hi de visita, per temporades curtes. Per descobrir bestioles teatrals i musicals però nits com la d'ahir escoltant fados a la fresca enmig d'arbres fruiters sota una haima de colors i aquella olor a terra humida quan ja el sol s'ha post em recorda que l'encant de la terra és aquest, festivals com l'Horta Rock, on sense pretensions i entre amics, coneguts i bestioles, la música pren el seu major protagonisme.
M'agrada anar a Barcelona per conèixer diferents tipus de bestioles, en aquest cas musicals, que emergeixen per la ciutat i les seves rodalies. Veure les variants urbanites de músic que vec i conec cada dia té la seva gràcia, especialment, si com jo, et permets el luxe de mirar-t'ho des de diferents angles.
Aprendre... com sempre, he après més observant que dels powerpoints. Cristina, si ho llegeixes, no et sentis malament... Al cap d'una estona tanta pantalleta es fa avorrida. El meu cap sempre acaba engolint les converses silencioses que hi ha enmig de la classe que destilen els lligams entre músics que sense saber-ho han connectat per uns instants, trobant l'acord dissonant.
És també quan torno, que m'envaeix una estranya melangia d'una ciutat que m'atrapa però sabent que la terra i la manera de fer de Ponent, (rarets ho som...per essència) té aquell punt d'amor-odi que ni contigo ni sin tí. Aquella convivència estranya de gran família, on tots sabem el paper que juguem davant una aparent harmonia.
I si, Barcelona, està bé, per anar-hi de visita, per temporades curtes. Per descobrir bestioles teatrals i musicals però nits com la d'ahir escoltant fados a la fresca enmig d'arbres fruiters sota una haima de colors i aquella olor a terra humida quan ja el sol s'ha post em recorda que l'encant de la terra és aquest, festivals com l'Horta Rock, on sense pretensions i entre amics, coneguts i bestioles, la música pren el seu major protagonisme.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)