Passat l'equador del 2011 toca fer revisió del que hem fet i del que ens queda per endavant...
Començavem aquest blog parlant de canvis, la majoria premeditats, de projectes culturals que s'iniciaven o anaven a desaparèixer...
Lleida preveia moviments, segurament la majoria d'ells, necessaris per avançar.
Després, la vida, el destí, digueu-li com vulgueu ens va portar aconteixements inesperats que a moltes persones ens va deixar pensant, alguns més que altres, en l'ofici, en el ritme de vida, en les intensitats de projectes... Sensacions i sentiments que colpeixen i que segurament estan dibuixant d'altres en els nostres caps, respirant amb la necessitat de seguir endavant...
També altres decisions "oficials" es fan públiques provocant incerteses i donant lloc a titulars a diaris com aquest que recentment es publicava al diari Segre:
"Estiu cultural sota mínims
L'activitat municipal en arts escèniques s'alenteix a Lleida amb l'arribada de l'estiu, mentre que capitals similars com Tarragona o Girona presenten una notable vitalitat."
Hem celebrat els deu anys de la companyia de la Baldufa, el vint-i-cinc anys de la companyia de teatre El Sidral, l'acomiadament del Festinoval, el canvi de l'Animac, que a finals d'any es posarà a concurs, la suspensió de l'Atac Jazz, del Paupaterres... ens queda rebre el nou disc de Mister Jones o dels Pastorets Rock que també celebren desè aniversari, el nou disc d'en Jordi Gasión, una nova edició de l'Horta Rock i d'altres projectes que segur que es comencen a coure tot i les adversitats i els canvis sobtats.
Al cap i a la fi com algú em va escriure fa uns mesos: "...els vents poden canviar de sentit i seguiran sent vents, de vegades a pesar teu, a pesar nostre, però vents a la fi..."
I tot plegat ens farà avançar.
I simplement el que vinc a dir és això que, malgrat tot, cal seguir treballant. Potser caldrà que ens hi esforcem més, les circumstàncies no són del tot favorables però quan tinguem el resultat en les nostres mans, reflectides en les cares del nostre públic sabrem que haurà valgut la pena, és la màgia d'aquesta feina, tan etèria i tan eterna...
Nosaltres ja sabem que no ens farem rics amb aquesta feina, no la vam triar per això, si no per quelcom més...
Aprofitem doncs per dibuixar nous camins, millors, més creatius i amb més força... i potser d'aquí un temps podrem tenir les nostres pròpies autopistes...
