L’any nou que encetem, ve carregadet i farcit.
Pot ser es deu que els mesos que deixem enrere sense un duro per la cultura i no amb tots els bolos que ens haguessin agradat, han disparat la creativitat dels nostres artistes.
Aquí en va una pinzellada:
Anirem de celebracions amb la Baldufa, El Sidral, els Pastorets Rock o el Festinoval per dir-ne alguns. Veurem estrenes teatrals, dels que celebren i dels que no, com els del Zum que seran els primers a estrenar aquest any.
Cauran en algunes mans afortunades aquells objectes anomenats cd’s amb noves músiques ponentines amb sabor a rumba i a barretina.
Ens asseurem davant grans pantalles per veure Almacelles i Lleida contant històries de culebrot i surrealismes varis que podrien passar a Ponent.
I un Teatre Nacional recollirà les engrunes d’un projecte lleidatà; ai perdoneu, que de vegades em perdo, que de projecte en queda i molt, lo de lleidatà és el que no tinc tan clar...
Començaran a veure la llum projectes que encara estan cuinant-se a foc lent i s’auguren també alguns canvis previsibles per alguns i sorprenents per uns altres.
Però no desvetllarem els detalls de tot plegat abans que ho facin els seus protagonistes...
N’hi ha que passaran sense pena ni glòria, de desastres fulgurants, de polèmics, d’esperats, de modestos i de més del de sempre.
Tan sols, esperem que el canvi de dècada ens porti un pas més enllà de l’evolució de la cultura lleidatana, i que deixem de mirar-nos el melic (que de vegades ens agrada massa...) de tant en tant per mirar al nostre voltant i una mica més enllà.
Pd. El torn de paraula, està obert i lliure a tota rèplica, que l’autocrítica és vàlida i necessària, no fos cas, que jo també em passi massa estona mirant el meu melic...
La sacerdotisa Augur (la Marta), amb les vores del vestit de porpra i el bastó acabat en forma de caragol, com manen els Libris Auguralis, avança i apunta, olora i labora el que veu, escolta i calla, com a bona pitonisa.
ResponEliminaLleida es mou, fa temps que es mou a pesar d'entitats, institucions, i a pesar d'alguns sectors entossudits a dir-se culturals. I no para de moure's.
Està bé que algú reflecteixi les isobares d'aquest moviment amb totes les forces dels vents que s'hi donin. I ho fas bé, perquè els vents poden canviar de sentit i seguiran sent vents, de vegades a pesar teu, a pesar nostre, però vents a la fí.
Ànims en aquest 'nou' projecte que per fí ens confirma el que sabiem de tu: ets la Guiu, 'la que diu', i això en un llatí perdut tenia un mot, 'Àugur', la que augura.
Ànims i molts encerts esbrinant, de les converses emboirades i els fregits culturals d'aquesta terra, alló que es diu i es dirà.
Que s'en parli... i sort!