Bati bull d'idees al cap. Desordenades i poc concises.
Moltes novetats en el panorama, una de cal, una d'arena, com tot a la vida.
Mentres el Zum i la Baldufa treuen a la llum els seus personatges feliços, hi ha projectes que ens diuen adéu i projectes que es fan més curts, alguns eren una crònica d'una mort anunciada i d'altres són d'aquelles notícies que et deixen sorprès. De moment, els cinèfils haurem de buscar alternatives per l'últim dimecres de mes...
Tot i així, hi ha fogons de cuines que han hagut que començar a pujar el foc, després de molts mesos... Com dèiem no hi ha ying sense yang...
Un any que hem començat amb forces retallades públiques, cosa que era d'esperar, ha provocat alguns efectes estranys certes nits culturals.
Paraules sorprenents en comunicats d'alguns que encara no han après que per cridar més fort no et faran més cas.
Perquè per davant de tot s'han de guardar les formes de cara en fora, sobretot si tens la butxaca buida i no tens la paella pel mànec...que aquest luxe sol se'l poden permetre gent com en Jordi Pujol, ara que ja està jubilat i amb pensió vitalícia... però n'hi ha que no n'aprendran.
Com no n'aprendrem mai a fer sobreviure un projecte sense les ajudes públiques, aquesta el la pedra de la cultura lleidatana i espanyola en general.... tot i que sempre hi ha excepcions, és clar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada