Benvongults amics i amigues, bestioles i feres,
Ara ja si, us comunico que el blog es trasllada a wordpress.
L'adreça serà http://conversesdantares.wordpress.com/
Així que res, en breu notícies des d'allà!!
Marta
dilluns, 24 de setembre del 2012
diumenge, 20 de maig del 2012
De present i futur.. canvi d'actituds
La banda sonora d'aquest post avui, és l'últim disc de l'Ismael Serrano.
Molts pensareu que és molt monyes però de tant en tant té aquelles
paraules per mirar la vida amb aquell punt de reflexió i de poesia que
de vegades oblidem.
Avui m'agradaria fer-vos una juguesca, em donaré per contenta si un de vosaltres ho aconsegueix, ja sé que sóc tossuda, però crec que el canvi ha de venir des de nosaltres mateixos i cada cop estic més cansada D'actituds derrotistes, gent de la cultura inclosos.
Diuen que per adquirir un hàbit, has de repetir una conducta durant mínim set dies consecutius.
Jo us demano, músics, actors, creadors, gestors, programadors, tècnics i altres bèsties culturals que cada cop que durant la següent setmana que us preguntin sobre el present i futur de la cultura en comptes de dir: és que ara ja no tenim bla, bla, bla.... i no podrem fer res diguem ara tenim això (per poc que sigui) i intentarem millorar el que tenim.
Us demano una cosa tan simple com deixar de mirar enrere i queixar-nos en el present, per mirar el present i parlar de futur, un futur que és una pàgina en blanc perquè hem de re-aprendre tot allò que hem après.
Si tots deixem de pensar en el que teníem i pensem en el que tenim i treballem per i en això encara que no ho sembli poc a poc el camí s'anirà obrint davant nostre.
La solució ha de venir de nosaltres començant a caminar sense tenir en compte economies, polítiques i altres que ens puguin desviar dels nostres objectius.
Se'ns ha de jutjar pel que som ara, i per les nostres accions de present, no per un passat millor o pitjor que ni tornarà ni ens ajudarà re-dibuixar el futur.
Per això intentem-ho, no tenim res a perdre, tantes vegades com faci falta, possiblement no trobarem el camí adequat a la primera, però si a la segona o a la tercera.
Penseu que de tot plegat, en el nostre futur, ens en podrem riure, com aquell qui, en la distància, riu de si mateix al no veure que la solució era davant nostre i no la vam saber veure a l'instant.
Avui m'agradaria fer-vos una juguesca, em donaré per contenta si un de vosaltres ho aconsegueix, ja sé que sóc tossuda, però crec que el canvi ha de venir des de nosaltres mateixos i cada cop estic més cansada D'actituds derrotistes, gent de la cultura inclosos.
Diuen que per adquirir un hàbit, has de repetir una conducta durant mínim set dies consecutius.
Jo us demano, músics, actors, creadors, gestors, programadors, tècnics i altres bèsties culturals que cada cop que durant la següent setmana que us preguntin sobre el present i futur de la cultura en comptes de dir: és que ara ja no tenim bla, bla, bla.... i no podrem fer res diguem ara tenim això (per poc que sigui) i intentarem millorar el que tenim.
Us demano una cosa tan simple com deixar de mirar enrere i queixar-nos en el present, per mirar el present i parlar de futur, un futur que és una pàgina en blanc perquè hem de re-aprendre tot allò que hem après.
Si tots deixem de pensar en el que teníem i pensem en el que tenim i treballem per i en això encara que no ho sembli poc a poc el camí s'anirà obrint davant nostre.
La solució ha de venir de nosaltres començant a caminar sense tenir en compte economies, polítiques i altres que ens puguin desviar dels nostres objectius.
Se'ns ha de jutjar pel que som ara, i per les nostres accions de present, no per un passat millor o pitjor que ni tornarà ni ens ajudarà re-dibuixar el futur.
Per això intentem-ho, no tenim res a perdre, tantes vegades com faci falta, possiblement no trobarem el camí adequat a la primera, però si a la segona o a la tercera.
Penseu que de tot plegat, en el nostre futur, ens en podrem riure, com aquell qui, en la distància, riu de si mateix al no veure que la solució era davant nostre i no la vam saber veure a l'instant.
diumenge, 29 d’abril del 2012
Territori creatiu: Quan el mal (no només) ve d’Almansa, a tots alcanç...
Territori creatiu: Quan el mal (no només) ve d’Almansa, a tots alcanç...: Per Margarida Troguet i Taull @mtroguettaull LES ARTS DE CARRER EN TEMPS DE CRISI Taula de polítiques culturals FiraTàrrega 24.04...
dimecres, 28 de març del 2012
Teatre Municipal de l'Escorxador: El perquè de les Bones Pràctiques
Teatre Municipal de l'Escorxador: El perquè de les Bones Pràctiques: Divendres, 30 de març de 2012 a les 19 h, Sala 2 L'Associació de Professionals de la Gestió Cultural de Catalunya i l' Associació Professsionals de la Gestió Cultural de Catalunya.
diumenge, 18 de març del 2012
Tot i el que ens expliquen, Lleida es mou
Caminando se hace
el camino o això diuen i sembla que poc a poc sorgeixen noves propostes
en les terres lleidatanes, que tot i ser conscients de la situació
actual han decidit que pot ser no hi millor moment que l'actual per
esclatar.
És el cantó ple del got que potser buidarem amb una rapidesa imminent o potser podrem mantenir-lo o inclús seguir-lo emplenant. Avui us parlaré de tres propostes, que tenen trets tan iguals com diferents però un nexe en comú, no deixar engolir-se per la realitat que ens envolta.
Per començar un parlaré de les comissions territorials que ha promogut des de fa pocs mesos l'APGCC (Associació de Professionals de la Gestió Cultural a Catalunya) amb l'objectiu apropar i dinamitzar el nostre territori. Un experiment que aviat veurà la seva primera activitat, l'últim divendres d'aquest mes esperant crear un punt de trobada pels professionals de Ponent.
La segona, és la okupació de l'antiga sala Europa, cafè del teatre i més recentment el pub Next Bar de la ciutat de Lleida per part del mateix grup de joves que han ocupat els baixos d'aquest edifici creant un casal de joves obert a tota la ciutat. Fora de consideracions polítiques, classistes i morals, és un intent per donar un nou espai cultural autogestionat pels mateixos usuaris. Un model no exempt de polèmiques, però que reflexa una part de la societat que vol i necessita canvis i que s'atreveix a dur-los a terme.
La última de les novetats és la creació del Centre d'estudis Comarcals del Segrià. A grans trets un IEI (Institut d'Estudis Ilerdencs) a nivell comarcal, és a dir, un espai per la investigació i promoció de ciència, cultura, patrimoni de la nostra comarca.
Per què parlo d'aquestes iniciatives, doncs primer de tot perquè a més de donar un nou alè d'aire al sector cultural i social, són iniciatives valentes i privades, que es fan i faran amb la voluntat de moltíssima gent que vol fer un pas endavant sense demanar res més a canvi.
El reflex que encara que ens diguin el contrari sempre hi ha una escletxa de llum petita, però la justa i necessària per no deixar de banda allò que ens va fer arribar fins a on som per molt maldades que vinguin.
A petites passes lentes però fermes hem de ser capaços de fer els nostres nous camins que ens portaran tard o d'hora als nostres objectius.
No ho seguiu dubtant, hem de seguir fent camí, entre tots, si ens creiem tot allò que ens expliquen, no tindrem futur, i en tenim, i molt.
És el cantó ple del got que potser buidarem amb una rapidesa imminent o potser podrem mantenir-lo o inclús seguir-lo emplenant. Avui us parlaré de tres propostes, que tenen trets tan iguals com diferents però un nexe en comú, no deixar engolir-se per la realitat que ens envolta.
Per començar un parlaré de les comissions territorials que ha promogut des de fa pocs mesos l'APGCC (Associació de Professionals de la Gestió Cultural a Catalunya) amb l'objectiu apropar i dinamitzar el nostre territori. Un experiment que aviat veurà la seva primera activitat, l'últim divendres d'aquest mes esperant crear un punt de trobada pels professionals de Ponent.
La segona, és la okupació de l'antiga sala Europa, cafè del teatre i més recentment el pub Next Bar de la ciutat de Lleida per part del mateix grup de joves que han ocupat els baixos d'aquest edifici creant un casal de joves obert a tota la ciutat. Fora de consideracions polítiques, classistes i morals, és un intent per donar un nou espai cultural autogestionat pels mateixos usuaris. Un model no exempt de polèmiques, però que reflexa una part de la societat que vol i necessita canvis i que s'atreveix a dur-los a terme.
La última de les novetats és la creació del Centre d'estudis Comarcals del Segrià. A grans trets un IEI (Institut d'Estudis Ilerdencs) a nivell comarcal, és a dir, un espai per la investigació i promoció de ciència, cultura, patrimoni de la nostra comarca.
Per què parlo d'aquestes iniciatives, doncs primer de tot perquè a més de donar un nou alè d'aire al sector cultural i social, són iniciatives valentes i privades, que es fan i faran amb la voluntat de moltíssima gent que vol fer un pas endavant sense demanar res més a canvi.
El reflex que encara que ens diguin el contrari sempre hi ha una escletxa de llum petita, però la justa i necessària per no deixar de banda allò que ens va fer arribar fins a on som per molt maldades que vinguin.
A petites passes lentes però fermes hem de ser capaços de fer els nostres nous camins que ens portaran tard o d'hora als nostres objectius.
No ho seguiu dubtant, hem de seguir fent camí, entre tots, si ens creiem tot allò que ens expliquen, no tindrem futur, i en tenim, i molt.
dijous, 16 de febrer del 2012
ARTSENSEPAPERS: Un debat més
ARTSENSEPAPERS: Un debat més: Cada dia que ens trobem passen coses màgiques. Ahir, per a mi, va ser , a banda del sumatori de grips i d'altres despropòsits físics del per...
ARTSENSEPAPERS: Crònica del 5è debat: la Ciutadania Creativa
ARTSENSEPAPERS: Crònica del 5è debat: la Ciutadania Creativa: Aquest debat es va caracteritzar per l’assistència de molta joventut, que són un reflex de l’estudiantat de batxillerat artístic i que van v...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)